L'acadèmia de ball Urban celebrarà un espectacle solidari el proper 22 de desembre

Els ballarins de l'acadèmia amb més renom de Barcelona, La Urban Dance Factory, participaran en el IV Festival Solidari de Nadal el proper dia 22 de desembre. L'espectacle tendrà lloc a les cotxeres de Sants, on també varen actuar el mes d'octubre amb motiu de les “Festes d'Hostafrancs”, i l'entrada tendrà un preu de 2€, tot i que també es podrà veure l'espectacle donant una jugueta.

Un dels alumnes de l'acadèmia ens ha concedit una entrevista en la qual ens revela com el ball pot arribar a ser un art que mou masses. Miquel Anglada Girotto, un jove mallorquí que actualment viu a Barcelona, ha participat en competicions a nivell nacional on ha pogut “reconèixer tant el nivell de La Urban, com el de la Top Dance”, la seva antiga escola de ball que gaudeix de gran renom a l'illa.

Els espectacles de dansa són de cada vegada més freqüents en aquesta mena de celebracions, ja que atreuen tant al púbic jove interessat en activitats alternatives com a altres espectadors d'edat més elevada, els familiar dels ballarins. Així, a través d'aquesta mena “d'art col·lectiu” s'intenta promoure la solidaritat en unes dates tan assenyalades amb la intenció de recaptar diners pels més desfavorits.

P: Què és que més t'agrada de la urban? Trobes alguna diferència entre aquesta i la Top Dance?

R: La Urban m'agrada molt perquè té els millors professor sde Barcelona, és la més cèntrica i té una bona combinació d'horaris. La petita diferència és que és menys familiar, com gairebé tota la gent a Barcelona.

P: Com veus el teu futur professional com a ballarí a Barcelona?

R: Negre. Hi ha molt de nivell, però en el món del ball de Barcelona encara no em sento ningú, i veig molt difícil poder arribar a destacar com ho vagi fer a Mallorca. En uns anys em veig més en un grup del ballarí Chris Soler, com a integrant d'una companyia, però no com a professor.

P: Perquè recomanaries el ball?

R: El que m'agrada del ball és que és en equip, però a la vegada individual. Importa tant el que tu fas per tu mateix com el que fas pel grup en si mateix. És al mateix temps egoista i altruista (...) és donar i rebre. Et permet aprendre per tu mateix (...) però estant amb els altres aprens també, et corregeixen i corregeixes. És una mena d'art col·lectiu i individual. A part d'això és molt gratificant, sempre m'ha donat coses positives, és una via d'escapament (...) que sempre tens allà, amb la qual pots comptar.

P: Penses practicar algun altre tipus de ball? Alguna vegada t'ho has plantejat?

R: No, el meu estil és hip hop-bew style. És un hip hop contemporani que últimament ha anat agafant elements del jazz i es distingeix perquè el ritme deixa d'anar amb la base i, amb el New Style, es posen de moda cançons de tipus RnB, en que importa més les la lletra de la cançó, destaca l'estil líric.

• Comentari personal:

El que ens ha permès aquesta activitat és experimentar de primera mà el “tu a tu” del periodisme, la importància que té la proximitat tant amb el públic com amb el protagonista d'una notícia. M'ha sorprès satisfactòriament veure com, del que pràcticament semblava una conversa amb un amic, he pogut treure una notícia que, segons es miri, podria atreure l'atenció d'un cert públic.

Tot i això, cal tenir en compte que com més criteris acompleixi el fet que es conta, més ampli serà el sector de la població interessat. Però el meu cas trob que és un clar exemple de que, en periodisme, els temes que contacten directament amb la societat són aquells que automàticament passen a ser notícies (de més o menys rellevància).

A més, aquesta tasca ens vol demostrar com, de a qualsevol de les persones que tenim al nostre voltant, podem extreure fets nous o interessants. És important no subestimar la nostra capacitat per trobar fonts d'informació d'allà on sigui, ja que, en la nostra professió, aquesta és la nostra eina principal.